Extracting text from HTML with Extract Text module

Hi,

I am testing Extract Text module to extract text from html files but:

  • When I add the html media as HTML without uploading any file but creating the content in the Omeka text editor, the “extracted text” property is not generated.
  • When I upload a html file, I get a database error similar to it:
    Next Doctrine\DBAL\Exception\DriverException: An exception occurred while executing ‘INSERT INTO value (type, lang, value, uri, is_public, resource_id, property_id, value_resource_id) VALUES (?, ?, ?, ?, ?, ?, ?, ?)’ with params [“literal”, null, “\x44\x61\x74\x61\x20\x64\x65\x20\x6e\x61\x69\x78\x65\x6d\x65\x6e\x74\x3a\x20\x20\x31\x32\x2d\x36\x2d\x31\x38\x31\x32\x0a\x20\x20\x20\x4c…\x35\x29\x2e”, null, 1, 11, 185, null]:
    SQLSTATE[HY000]: General error: 1366 Incorrect string value: ‘\xF3: 1-…’ for column ‘value’ at row 1 in /var/www/html/omeka-s/vendor/doctrine/dbal/lib/Doctrine/DBAL/Driver/AbstractMySQLDriver.php:106

Does anyone have any ideas ?

Thank you in advance

When I add the html media as HTML without uploading any file but creating the content in the Omeka text editor, the “extracted text” property is not generated.

The module only extracts text from files, not HTML text.

When I upload a html file, I get a database error similar to it: …

It appears that the file contains a character that cannot be represented in the character set of the value column. This is unusual given that the character set of that column is utf8mb4, which is compatible with most characters. There may be an illegal or malformed character somewhere in the HTML file. If you upload the file here, I can take a closer look.

Hi Jim,

First of all, thanks for your answer.
I have analyzed the html file and I have found that the problem is the characters with accent mark. For example, if the html contain the following line, it doesn’t work:
<strong>Data de defunció:</strong>&nbsp; <span>1-5-1856</span><br />
I have also tried to encode the character with accent mark, but it doesn’t work either:
<strong>Data de defunci&oacute;:</strong>&nbsp; <span>1-5-1856</span><br />

Thanks again.

Can you share (or link to) the actual HTML file?

We have an idea of the problem here, but having the specific file at question would help with confirming it.

Hi Jim,

Here the file I am using for testing. As html is not a format admitted by the forum editor and it is not in any website, I copy the content here.
Thanks for your help.

<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
<meta charset="utf-8">
</head>
<body>
<p><strong>Data de naixement:</strong>&nbsp; <span>12-6-1812</span><br />
<strong>Lloc de naixement:</strong>&nbsp; <span>Figueres</span><br />
<strong>Data de defunci&oacute;:</strong>&nbsp; <span>1-5-1856</span><br />
<strong>Lloc de defunci&oacute;:</strong>&nbsp; <span>Medina Sidonia, Cadis</span><br />
<strong>Redactor/a:</strong>&nbsp; <span>Ramon Aran Vil&agrave;</span><br />
<strong>Identificacio/ns:&nbsp;</strong>Dramaturg</p>

<p>&nbsp;<br />
<strong>Biografia</strong></p>

<p>Abdon Terradas &ndash;o Abd&oacute; Terrades&ndash;, fundador del partit republic&agrave; a l&rsquo;Estat espanyol, se&rsquo;l coneix, entre altres raons, per ser l&rsquo;autor de l&rsquo;obra teatral&nbsp;<em>Lo rei Micomic&oacute;</em>&nbsp;(1838). A m&eacute;s, es dedica a assentar les bases de l&rsquo;articulisme pol&iacute;tic d&rsquo;esquerra, fa diverses traduccions del franc&egrave;s &ndash;com la matinera de l&rsquo;assaig pol&iacute;tic&nbsp;<em>La Libertad</em>&nbsp;de Creuz&eacute; de Lesser (1834)&ndash; i escriu la novel&middot;la&nbsp;<em>La Esplanada</em>&nbsp;(1835). De fam&iacute;lia benestant de Figueres, estudia als jesu&iuml;tes de Perpiny&agrave;, on accedeix als il&middot;lustrats i te&ograve;rics postrevolucionaris. Amb els estudis inacabats, torna al Principat. De l&rsquo;etapa primerenca resten unes notes editades el 1873 a&nbsp;<em>Los M&aacute;rtires de la Rep&uacute;blica</em>, un recull an&ograve;nim de biografies de republicans il&middot;lustres. Als catorze anys ingressa a la Mil&iacute;cia Nacional i als setze ja n&rsquo;&eacute;s sergent. Arriba a comandant del Tercer Batall&oacute; de Barcelona. Relacionat amb els carbonaris als anys trenta i creador d&rsquo;una Societat Patri&ograve;tica amb vincles mutualistes, participa en la revoluci&oacute; de setembre del 1840 que fa caure Maria Cristina. Com que no accepta Espartero com a regent &uacute;nic, inicia la publicaci&oacute; de les seves&nbsp;<em>Hojas</em>&nbsp;(1841-1842) per defensar-se de la reacci&oacute; dels liberals. Amb Francesc de Paula Cuello impulsa el peri&ograve;dic&nbsp;<em>El Republicano</em>&nbsp;(1842), reempla&ccedil;at al cap de mig any per&nbsp;<em>El Porvenir</em>. Un dels cims de la seva public&iacute;stica &eacute;s el &laquo;Plan de la Revoluci&oacute;n&raquo;, reprodu&iuml;t sovint amb la seva poesia i himne del partit &laquo;La Campana&raquo;. Escollit batlle de Figueres el gener del 1842, el suspenen fins a cinc vegades per desafecte al regent. Comen&ccedil;a una etapa d&rsquo;exili a Perpiny&agrave; que, amb intermit&egrave;ncies, dura fins a la revoluci&oacute; del 1854, en qu&egrave; &eacute;s reelegit alcalde i deposat al cap d&rsquo;uns mesos per ordres d&rsquo;Espartero, que el confina a Andalusia. Mor a Medina-Sidonia l&rsquo;1 de maig del 1856.<br />
<br />
Vist sovint com a membre dels icarians barcelonins, el cert &eacute;s que va dissentir-ne el 1847 perqu&egrave; prioritzava la lluita social. S&rsquo;interessa per la part revolucion&agrave;ria de l&rsquo;obra d&rsquo;&Eacute;tienne Cabet, del qual el 1839 tradueix al castell&agrave;, en dos volums,&nbsp;<em>Histoire de la R&eacute;volution de 1830...</em>&nbsp;sota les inicials &laquo;D. T. A.&raquo;. Antoni Elias de Molins tamb&eacute; li atribueix una traducci&oacute; d&rsquo;<em>Histoire populaire de la R&eacute;volution fran&ccedil;aise...</em>&nbsp;(1846), no documentada. La figura ha rebut l&rsquo;atenci&oacute; de bi&ograve;grafs com Josep Soler Vidal (1983), que en fa un retrat apolog&egrave;tic, o Jaume Guillamet (1990/2000), amb aportacions rigoroses que han tractat de desenterrar la poca obra period&iacute;stica conservada. Considerat una mena de fundador de la tradici&oacute; esquerrana del pa&iacute;s, ha restat en l&rsquo;oblit com una figura menor al costat de figures de calat conservador com Aribau. Tanmateix, la seva obra liter&agrave;ria ha estat menys estudiada que el perfil pol&iacute;tic. La seva novel&middot;la s&rsquo;ha reeditat una sola vegada &ndash;i tradu&iuml;da al catal&agrave;&ndash;, mentre que<em>&nbsp;</em><em>Lo rei</em>, amb una mica m&eacute;s de fortuna editorial, no ha sortit mai de l&rsquo;escena independent, per b&eacute; que els anys 80 va circular durant tres cursos per les escoles catalanes. El 2012, coincidint amb el bicentenari del naixement, es va celebrar un simposi a Figueres que va reunir-ne especialistes com P. Gabriel, E. Pujol, F. Foguet, A. Costals i J. Santal&oacute;.</p>

<p>&nbsp;<br />
<strong>Significaci&oacute;</strong></p>

<p>Amb vocaci&oacute; d&rsquo;agitador, la seves peces se subordinen a les idees. En l&rsquo;opuscle&nbsp;<em>Lo que eran y lo que son</em>, el 1841, assegura: &laquo;ahora y siempre [mi pluma] la dedico y la dedicar&eacute; esclusivamente &aacute; propagar y popularizar los principios de verdadera igualdad &aacute; cuyo triunfo he consagrado mi existencia&raquo;. Guillamet propugna que l&rsquo;obra liter&agrave;ria, escrita entre els vint-i-tres i els vint-i-sis anys, &eacute;s &laquo;preparat&ograve;ria de l&rsquo;acci&oacute;&raquo; pol&iacute;tica posterior. Arran de la repressi&oacute; antiliberal a Barcelona del comte d&rsquo;Espanya a la fi de la Guerra dels Malcontents, publica, a Madrid, set anys m&eacute;s tard &ndash;el juny del 1835&ndash;, la novel&middot;la rom&agrave;ntica en castell&agrave;&nbsp;<em>La Esplanada: escenas tr&aacute;gicas de 1828</em>. J. Marco hi veu grans similituds amb la de Joaqu&iacute;n del Castillo&nbsp;<em>La ciudadela inquisitorial de Barcelona</em>, editada a la mateixa ciutat, com a m&iacute;nim, dos mesos despr&eacute;s.&nbsp;<em>La Esplanada</em>&nbsp;pret&eacute;n denunciar l&rsquo;absolutisme sense atacar la monarquia. Estructurada en quadres, en la transici&oacute; del costumisme a la novel&middot;la, el di&agrave;leg hi predomina, com si apunt&eacute;s maneres esc&egrave;niques. L&rsquo;autor hi consigna un coneixement directe dels fets que pot ser una impostura rom&agrave;ntica. L&rsquo;escriu en un castell&agrave; noble i carregat. Al final, l&rsquo;obra adopta un to i una forma pamfletaris. Tot i ser pionera en la literaturitzaci&oacute; de fets recents, ha acusat l&rsquo;oblit de qu&egrave; &eacute;s objecte tota novel&middot;la d&rsquo;autor catal&agrave; escrita en castell&agrave; el segle XIX.<br />
<br />
La seva obra teatral, de la qual la novel&middot;la sembla un tempteig, es concentra en la farsa&nbsp;<em>Lo rei Micomic&oacute;</em>, que publica de forma semian&ograve;nima. Segons F. M. Tubino, primer es representa a Figueres i, despr&eacute;s, a Barcelona l&rsquo;11 de febrer del 1838, tot i que la premsa no ho recull. Hi usa l&rsquo;heptas&iacute;l&middot;lab de Robrenyo, sovint amb rimes consonants apariades, i, en comptes de fer un sainet en un sol acte com s&rsquo;estila, l&rsquo;estructura en dos. Un pr&ograve;leg justifica l&rsquo;obra com una bufonada d&rsquo;un tal Vicen&ccedil; de Figueres que es creu descendent del rei Micomic&oacute; (<em>El Quixot</em>, cap. XXIX). Per a X. F&agrave;bregas, &eacute;s un recurs per salvar-la de la censura. Tot i que Tubino la vincula a un suposat Vicen&ccedil; Perxas, s&rsquo;ha prioritzat la motivaci&oacute; liter&agrave;ria, quixotesca, per damunt de la biogr&agrave;fica.&nbsp;<em>Lo rei</em>, a m&eacute;s de palesar l&rsquo;absurditat d&rsquo;una monarquia democr&agrave;tica, tamb&eacute; fa sang de la ignor&agrave;ncia popular. De llengua viva&ccedil; i col&middot;loquial, defensa l&rsquo;igualitarisme com a sistema pol&iacute;tic. Se n&rsquo;ha assenyalat la relaci&oacute; amb els entremesos cervantins. Si se sol situar Terradas com a seguidor de Robrenyo, F&agrave;bregas creu que el supera en intenci&oacute; esdevenint un precedent del teatre republic&agrave; de Pitarra. La majoria de cr&iacute;tics valoren la pe&ccedil;a per haver contribu&iuml;t a acr&eacute;ixer les bases del teatre catal&agrave;, per&ograve; en denigren l&rsquo;excessiva simplicitat i vulgaritat ling&uuml;&iacute;stica, que, segons com es jutgi, &eacute;s un dels trets, juntament amb la joia amb qu&egrave; es viu la gresca, que encara la fa vigent.</p>

<p>&nbsp;<br />
<strong>Estrenes</strong></p>

<p>&bull;&nbsp;<em>Lo rey Micomic&oacute;</em>, dir. A. Terradas [?], Figueres, 1837-1838. Reestrenada segons F. M. Tubino a Barcelona, 11 febrer 1838.<br />
<br />
<strong>Representacions modernes</strong><br />
<br />
&bull;&nbsp;<em>Carnestoltes, setze voltes</em>, dir. Francesc Castells, GOC, T. de la Passi&oacute;, Esparreguera, 1969. Espectacle amb fragments de&nbsp;<em>Lo rei</em>&nbsp;i de sainets de Robrenyo.&nbsp;</p>

<div>
<p>&bull;&nbsp;<em>Micomic&ograve;nies</em>, ad. Eduard Delgado, dir. Alfred Luchetti, Col&middot;lectiu Ignasi Igl&eacute;sias, campanya de teatre a les escoles de &laquo;la Caixa&raquo;, 1978-1979.&nbsp;</p>

<p>&bull;&nbsp;<em>El rei Micomic&oacute;</em>, ad. cia. El Mentider, dir. Quico Romeu, campanya de teatre a les escoles de &laquo;la Caixa&raquo;, 1983-1984 i 1984-1985.&nbsp;</p>

<p>&bull;&nbsp;<em>Lo rei Micomic&oacute;</em>, ad. i dir. Alfons Gumbau, Taller de Teatre, 4t Festival Internacional de M&uacute;sica de l&acute;Empord&agrave;, Vilabertran, 1984.&nbsp;</p>

<p>&bull;&nbsp;<em>Lo rei Micomic&oacute;</em>, lectura dram&agrave;tica, ad. i dir. Alfons Gumbau, Micomicons i Micomicones, T. El Jard&iacute;, Figueres, 2012.&nbsp;</p>

<p>&bull;&nbsp;<em>Lo rei Micomic&oacute;</em>, dir. Antoni Tudela, ad. cia. Km. 0, Festival FAST, Garrig&agrave;s, 2014.</p>
</div>

<p>&nbsp;<br />
<strong>Publicacions</strong></p>

<p>&nbsp;</p>

<p><strong>Teatre</strong><br />
<br />
&bull;&nbsp;<em>Lo rey Micomic&oacute;: comedia en dos actes y en vers catal&aacute; escrita per un micomic&oacute;</em>&nbsp;(Barcelona: Impta. Anton Berdeguer), 1838. Reedicions: &bull; 1928:&nbsp;<em>El teatre catal&agrave; anterior a Pitarra</em>&nbsp;(Barcino, &laquo;Antologia. Col&middot;lecci&oacute; d&rsquo;Escriptors Catalans Moderns&raquo;, n&uacute;m. 2), Ed. Melcior Font, p. 145-192. &bull; 1987:&nbsp;<em>L&rsquo;Esplanada / El rei Micomic&oacute;</em>&nbsp;(Curial, &laquo;Biblioteca popular&raquo;, n&uacute;m. 5). &bull; 2010:&nbsp;<em>Lo rei Micomic&oacute;</em>&nbsp;(El Gall, &laquo;Cl&agrave;ssics del Gall, n&uacute;m. 5), Ed. Anna Cortils.<br />
<br />
<strong>Novel&middot;la</strong><br />
<br />
&bull;&nbsp;<em>La Esplanada: escenas tr&aacute;gicas de 1828</em>&nbsp;(Madrid: Impta. de Verges), juny 1835. Reedicions: &bull; 1987:&nbsp;<em>L&rsquo;Esplanada / El rei Micomic&oacute;</em>&nbsp;(Curial), traducci&oacute; al catal&agrave; de Maria &Agrave;ngels Anglada.<br />
<br />
<strong>Poesia</strong><br />
<br />
&bull;&nbsp;&laquo;La Campana&raquo;,&nbsp;<em>c.</em>&nbsp;1842. Reeditada en diverses antologies com ara&nbsp;<em>Poetes de l&rsquo;Empord&agrave;</em>&nbsp;(Figueres: Vall&egrave;s), Ed. Joan Ferrer&oacute;s, 1986.<br />
<br />
<strong>Assaig</strong><br />
<br />
&bull;&nbsp;<em>Lo que eran y lo que son: obsequios y agasajos hechos por los tejedores de Vich &aacute; unos hombres del pueblo. Por el ciutadano Abdon Terradas</em>&nbsp;(Barcelona: Impta. de Jos&eacute; Matas), 1841. Reedicions: &bull; 2000:&nbsp;<em>Abdon Terradas: primer dirigent republic&agrave;, periodista i alcalde de Figueres</em>, de Jaume Guillamet (Institut d&rsquo;Estudis Empordanesos, &laquo;Monografies Empordaneses&raquo;, n&uacute;m. 5), p. 266-276.&nbsp;</p>

<div>
<p>&bull; [<em>Records d&rsquo;infantesa</em>], a DDAA:&nbsp;<em>Los M&aacute;rtires de la Rep&uacute;blica</em>&nbsp;(Barcelona: Sociedad de Escritores Republicanos, 2 vol.), I, 1873, p. 128-143. Reedicions: 2000:&nbsp;<em>Abdon Terradas</em>, de J. Guillamet, p. 257-265.<br />
<br />
<strong>Articles</strong><br />
<br />
&bull; Se&rsquo;n conserven nou, publicats a&nbsp;<em>Abdon Terradas</em>, de J. Guillamet, 2000, p. 277-298.<br />
<br />
<strong>Traduccions</strong><br />
<br />
&bull;&nbsp;<em>La Libertad</em>, d&rsquo;Agustin Fran&ccedil;ois Creuz&eacute; de Lesser (Barcelona: Imprenta de Ramon Maria Indar), juliol del 1834, traducci&oacute; lliure del franc&egrave;s signada per A.T.&nbsp;</p>

<p>&bull;&nbsp;<em>Revoluci&oacute;n de 1830, y situaci&oacute;n presente de la Francia (noviembre de 1833), esplicadas &eacute; ilustradas por las revoluciones de 1789, 1792, 1799 y 1804, y por la Restauraci&oacute;n</em>, d&rsquo;&Eacute;tienne Cabet (Barcelona: Impr. d&rsquo;Antonio Bergnes i cia., vol.&nbsp;1&nbsp;i&nbsp;2), 1839. La tradueix sota les inicials D. T. A.</p>

<p>&bull; [?]&nbsp;<em>Historia popular de la Revoluci&oacute;n Francesa</em>, d&rsquo;&Eacute;tienne Cabet (Madrid: Impr. S&aacute;nchiz), 1846. Li atribueix Antoni Elias de Molins, sense altra const&agrave;ncia documental.</p>
</div>

<p>&nbsp;<br />
<strong>Bibliografia</strong></p>

<p>&nbsp;</p>

<p><span class="versaleta">Alguer</span>, Montserrat&nbsp;[<em>et al</em>.]. &laquo;La novel&middot;la hist&ograve;rica catalana en llengua castellana o l&rsquo;eterna paradoxa de la literatura catalana&raquo;. <em>Empord&agrave; Federal</em>&nbsp;(26 abril 1989), p. 54-55.</p>

<div>
<p><span class="versaleta">Armangu&eacute;</span>, Joan. &laquo;Abdon Terradas, primer alcalde republic&agrave;&raquo;.&nbsp;<em>L&rsquo;Empord&agrave;</em>&nbsp;(12 juny 2012), p. 8-9.</p>

<p><span class="versaleta">Balaguer</span>, V&iacute;ctor.<em>&nbsp;Historia de Catalu&ntilde;a y de la Corona de Arag&oacute;n</em>. Diversos volums. Llibreria de Salvador Manero, 1859-1862.</p>

<p><span class="versaleta">Barnosell</span>, Gen&iacute;s. &laquo;Les admirateurs catalans d&rsquo;&Eacute;tienne Cabet: r&eacute;publicains et communistes &agrave; Barcelone, 1838-1856&raquo;.&nbsp;<em>Mouvement social</em>, n&uacute;m. 251 (2015), p. 133-147.</p>

<p><span class="versaleta">Bautista</span>, Juan. &laquo;Abd&oacute;n Terradas en Francia y una supuesta conjura para asesinar a Espartero (1842)&raquo;.&nbsp;<em>Estudios de historia moderna y contempor&aacute;nea: homenaje a Federico Su&aacute;rez Verdeguer</em>. Rialp, 1991, p. 481-490.</p>

<p><span class="versaleta">Capella</span>, &Aacute;lvaro. &laquo;L&rsquo;esplanada&raquo;.&nbsp;<em>Noticia Catalana</em>&nbsp;(19 juny 1988), p. 42.</p>

<p><span class="versaleta">Carmona</span>, &Agrave;ngel.<em>&nbsp;Dues Catalunyes: jocfloralescos i xarons</em>. Ariel, 1967 (Hores de Catalunya). Reeditada el 2010 a cura de Blanca Llum Vidal (Lleonard Muntaner).</p>

<p><span class="versaleta">Cassany</span>, Enric. &laquo;Del testimoni a la ficci&oacute;&raquo;. A: <span class="versaleta">Casacuberta</span>, Margarida; <span class="versaleta">Gust&agrave;</span>, Marina (eds.).&nbsp;<em>Narratives urbanes. La construcci&oacute; liter&agrave;ria de Barcelona</em>. Fundaci&oacute; Antoni T&agrave;pies: Arxiu Hist&ograve;ric de la Ciutat, 2008, p. 17-36.</p>

<p><span class="versaleta">Castillo</span>, Joaqu&iacute;n del.&nbsp;<a href="https://books.google.es/books?id=jtjVoKSaOioC&amp;printsec=frontcover&amp;dq=joaquin+del+castillo+la+ciudadela&amp;hl=ca&amp;sa=X&amp;redir_esc=y#v=onepage&amp;q&amp;f=false" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank"><em>La Ciudadela inquisitorial de Barcelona, o, Las v&iacute;ctimas inmoladas en las aras del atroz despotismo del conde de Espa&ntilde;a</em></a><span style="font-size: 14.4px;">. Barcelona: llibreria de D. M. Saur&iacute;, agost 1835.</span></p>

<p><span class="versaleta">Coroleu</span>, Jos&eacute;. &laquo;Memorias de un menestral de Barcelona (1792-1854)&raquo;<span style="font-size: 14.4px;">. <em>La Vanguardia</em>&nbsp;(1888).</span></p>

<p><span class="versaleta">Cortils</span>, Anna. &laquo;Pr&ograve;leg&raquo;. A: <span class="versaleta">Terrades</span>, Abd&oacute;.&nbsp;<em style="font-size: 14.4px;">Lo rei Micomic&oacute;</em><span style="font-size: 14.4px;">. El Gall, 2010, p. 7-16.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Diversos Autors</span>.&nbsp;<em style="font-size: 14.4px;">Los M&aacute;rtires de la Rep&uacute;blica</em><span style="font-size: 14.4px;">. 2 vol., I. Sociedad de Escritores Republicanos, 1873.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Diversos Autors</span>. <em>Simposi Abdon Terrades i el seu temps</em><span style="font-size: 14.4px;">. Bicentenari Terrades. Ajuntament de Figueres, 2012 [in&egrave;dit]. Amb pon&egrave;ncies d&rsquo;Enric Pujol, Pere Gabriel, Jaume Santal&oacute;, Francesc Foguet i Anna Costals.</span></p>

<p><span class="versaleta">Duarte</span>, &Agrave;ngel. &laquo;L&rsquo;her&egrave;ncia republicana del segle <span class="versaleta">XIX</span>&raquo;. A: <span class="versaleta">Pujol</span>, Enric (dir.).&nbsp;<em style="font-size: 14.4px;">El somni republic&agrave;. El republicanisme a les comarques gironines</em><span style="font-size: 14.4px;">. Viena: Diputaci&oacute; de Girona, 2009, p. 22-27.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Elias de Molins</span>, Antonio. &laquo;Terradas, D. Abd&oacute;n&raquo;.&nbsp;<a href="http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000040680&amp;page=1" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank"><em>Diccionario biogr&aacute;fico y bibliogr&aacute;fico de escritores y artistas catalanes del siglo <span class="versaleta">XIX</span></em></a>.<span style="font-size: 14.4px;">&nbsp;2 vol., II.&nbsp;Fidel Gir&oacute;, 1895, p. 656-659.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Escoffet</span>, Eduard.&nbsp;&laquo;Lletres de Terrades&raquo;.<span style="font-size: 14.4px;">&nbsp;</span><em style="font-size: 14.4px;">Avui Cultura</em><span style="font-size: 14.4px;">&nbsp;(16 mar&ccedil; 2000), p. IX.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">F&agrave;bregas</span>, Xavier.&nbsp;<em style="font-size: 14.4px;">Teatre catal&agrave; d&rsquo;agitaci&oacute; pol&iacute;tica</em><span style="font-size: 14.4px;">. Ed. 62, 1969, p. 54-55.&nbsp;(Llibres a l&rsquo;abast; 74)</span></p>

<p><span class="versaleta">F&agrave;bregas</span>, Xavier. &laquo;<em style="font-size: 14.4px;">Carnestoltes, setze voltes</em><span style="font-size: 14.4px;">&raquo;.&nbsp;</span><em style="font-size: 14.4px;">Serra d&rsquo;Or</em><span style="font-size: 14.4px;">, n&uacute;m. 122 (novembre 1969), p. 71-72.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Ferrer&oacute;s</span>, Joan.&nbsp;&laquo;<em>L&rsquo;esplanada / El rei micomic&oacute;</em>. Literatura republicana&raquo;<span style="font-size: 14.4px;">.&nbsp;</span><em style="font-size: 14.4px;">El </em><em style="font-size: 14.4px;">Punt</em><span style="font-size: 14.4px;">&nbsp;(20 novembre 1987), p. 31.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Foguet</span>, Francesc.&nbsp;<a href="https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2012/103133/serrador_a2012m12n636p62.pdf" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank">&laquo;Abd&oacute; Terrades, ficcions per a una revoluci&oacute; democr&agrave;tica&raquo;</a><span style="font-size: 14.4px;">.&nbsp;</span><em style="font-size: 14.4px;">Serra d&rsquo;Or</em><span style="font-size: 14.4px;">, n&uacute;m. 636 (desembre 2012),&nbsp;p. 62-64. Dossier &laquo;</span>Abd&oacute; Terrades, el bicentenari d&rsquo;un pioner&raquo;<span style="font-size: 14.4px;">.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Font</span>, Melcior. &laquo;Nota preliminar&raquo; i &laquo;Abdon Tarrades&raquo;.&nbsp;<em style="font-size: 14.4px;">El teatre catal&agrave; anterior</em> <em style="font-size: 14.4px;">a Pitarra</em><span style="font-size: 14.4px;">. Barcino, 1928, p. 5-7 i 137-144.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Gabriel</span>, Pere.&nbsp;<a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065692.xml" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank">&laquo;Abd&oacute; Terradas i Pul&iacute;&raquo;</a><span style="font-size: 14.4px;">. A: <span class="versaleta">Mart&iacute;</span>, Joan (dir.).&nbsp;</span><em style="font-size: 14.4px;">Gran enciclop&egrave;dia catalana</em><span style="font-size: 14.4px;">. 2a ed., 24 vol. (1986-1989), vol. XXII. Enciclop&egrave;dia Catalana, 1989, p. 285.</span></p>

<p><span class="versaleta">Gabriel</span>, Pere<em style="font-size: 14.4px;">. </em><em style="font-size: 14.4px;">El catalanisme i la cultura federal. Hist&ograve;ria i politica del republicanisme popular a Catalunya del segle <span class="versaleta">XIX</span></em><span style="font-size: 14.4px;">. Fundaci&oacute; Josep Recasens, 2007.</span></p>

<p><span class="versaleta">Guans&eacute;</span>, Dom&egrave;nec. &laquo;Els oblidats. Abd&oacute; Terrades&raquo;.&nbsp;<em style="font-size: 14.4px;">Moments</em><span style="font-size: 14.4px;">, n&uacute;m.&nbsp;</span><a href="http://ddd.uab.cat/pub/moments/moments_a1937m7n6.pdf" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank">6</a><span style="font-size: 14.4px;">&nbsp;(juliol 1937), p. 37.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Guillamet</span>, Jaume.&nbsp;&laquo;Abd&oacute; Terrades, fa 130 anys&raquo;<span style="font-size: 14.4px;">.&nbsp;</span><em style="font-size: 14.4px;">El Punt</em><span style="font-size: 14.4px;">&nbsp;(1 maig 1986), p. 4.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Guillamet</span>, Jaume.&nbsp;&laquo;&ldquo;La campana&rdquo; i Serrat&raquo;<span style="font-size: 14.4px;">.&nbsp;</span><em style="font-size: 14.4px;">El Punt</em><span style="font-size: 14.4px;">&nbsp;(23 novembre 1989), p. 4.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Guillamet</span>, Jaume.&nbsp;<em style="font-size: 14.4px;">Abd&oacute; Terradas, pol&iacute;tica i premsa en el primer moviment republic&agrave;, 1840-1843</em><span style="font-size: 14.4px;"> [tesi doctoral].&nbsp;3 vols. Departament d&rsquo;Hist&ograve;ria Contempor&agrave;nia de la UB, 1990.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Guillamet</span>, Jaume.&nbsp;<em style="font-size: 14.4px;">Abdon Terradas: primer dirigent republic&agrave;, periodista i alcalde de Figueres</em><span style="font-size: 14.4px;">. IEE, 2000. Amb un ap&egrave;ndix documental.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Guillamet</span>, Jaume. &laquo;Abdon Terradas i els primers moviments democr&agrave;tics&raquo;.&nbsp;<em style="font-size: 14.4px;">L&rsquo;Aven&ccedil;</em><span style="font-size: 14.4px;">, n&uacute;m. 379 (2012), p. 48-49.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Marco</span>, Joaquim.&nbsp;<a href="http://www.raco.cat/index.php/Estudis/article/view/237164/319425" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank">&laquo;Abd&oacute; Terradas i el seu testimoniatge de la repressi&oacute; del 1828: <em>La Esplanada</em>&raquo;</a><span style="font-size: 14.4px;">.&nbsp;</span><em style="font-size: 14.4px;">Estudis Rom&agrave;nics</em><span style="font-size: 14.4px;"> (IEC) [<em style="font-size: 14.4px;">Estudis de literatura catalana oferts a Jordi Rubi&oacute; i Balaguer</em>, II], n&uacute;m. 11</span><span style="font-size: 14.4px;">&nbsp;(1967), p. 171-186.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Mayn&eacute;</span>, Merc&egrave;.&nbsp;<a href="http://sgdap.girona.cat/fotoweb/Grid.fwx?archiveId=5006&amp;SF_LASTSEARCH=&amp;SF_FIELD1_GROUP=1&amp;SF_GROUP1_BOOLEAN=and&amp;SF_FIELD1_MATCHTYPE=all&amp;SF_FIELD1=REI+MICOMICO&amp;SF_SEARCHINRESULT=0&amp;SF_GROUP2_BOOLEAN=and&amp;SF_GROUP2_FIELD=FQYFT&amp;SF_FIELD2_GROUP=2&amp;SF_FIELD2_MATCHTYPE=exact&amp;SF_FIELD2_BOOLEAN=and&amp;SF_FIELD2=&amp;SF_FIELD3_MATCHTYPE=exact&amp;SF_FIELD3_BOOLEAN=and&amp;SF_FIELD3_GROUP=1&amp;SF_FIELD3=&amp;doSearch=Ir#Preview1" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank">[Reportatge sobre l&rsquo;any Terrades]</a>.<span style="font-size: 14.4px;">&nbsp;</span><em style="font-size: 14.4px;">La7mana</em><span style="font-size: 14.4px;">, Empord&agrave; TV (8 febrer 2013). Amb declaracions, entre altres, del director Alfons Gumbau i de l&rsquo;historiador Enric Pujol.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Pla</span>, Jordi. &laquo;<em style="font-size: 14.4px;">L&rsquo;esplanada</em><span style="font-size: 14.4px;"> o la via novel&middot;l&iacute;stica d&rsquo;Abd&oacute; Terrades&raquo;. A:&nbsp;</span><em style="font-size: 14.4px;">D&rsquo;escriptors i d&rsquo;escriptures</em><span style="font-size: 14.4px;">. L&rsquo;Eix Editorial, 1997.&nbsp;(Delenda est; 1)</span></p>

<p><span class="versaleta">Puig Pujades</span>, Josep.&nbsp;<em style="font-size: 14.4px;">Vida d&rsquo;heroi. Narc&iacute;s Monturiol</em><span style="font-size: 14.4px;">. <em>L&rsquo;Aven&ccedil;</em>&nbsp;(1918).&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Pujol</span>, Enric.&nbsp;<a href="https://www.google.es/url?sa=t&amp;rct=j&amp;q=&amp;esrc=s&amp;source=web&amp;cd=&amp;cad=rja&amp;uact=8&amp;ved=0ahUKEwjsxNf_q93RAhXFPhQKHQQCAVIQFggpMAI&amp;url=http%3A%2F%2Fwww.raco.cat%2Findex.php%2FRevistaGirona%2Farticle%2Fdownload%2F259096%2F346388&amp;usg=AFQjCNEZOUVdKjW_7dZ8Q9GwFzX1D5yoXw&amp;sig2=5seCRbVFSTPbIIIDtmRhdA" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank">&laquo;Abdon Terrades, figura clau del segle <span class="versaleta">xix</span> catal&agrave;&raquo;</a>.<span style="font-size: 14.4px;">&nbsp;</span><em style="font-size: 14.4px;">Revista de Girona</em><span style="font-size: 14.4px;">, n&uacute;m. 275 (2012), p. 54-56.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Pujol</span>, Enric. &laquo;Abd&oacute; Terrades, el primer l&iacute;der republic&agrave;&raquo;.&nbsp;<em style="font-size: 14.4px;">Serra d&rsquo;Or</em><span style="font-size: 14.4px;">, n&uacute;m. 636 (desembre 2012)</span><span style="font-size: 14.4px;">, p. 54-57.&nbsp;Dossier&nbsp;&laquo;Abd&oacute; Terrades, el bicentenari d&rsquo;un pioner&raquo;.</span></p>

<p><span class="versaleta">Pujol</span>, Enric.&nbsp;<a href="http://www.raco.cat/index.php/Eines/article/viewFile/268329/355899" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank">&laquo;Abd&oacute; Terrades, pioner del republicanisme catal&agrave;&raquo;</a>.<em style="font-size: 14.4px;">&nbsp;Eines</em><span style="font-size: 14.4px;">, n&uacute;m. 18 (estiu 2013), p. 111-118.</span></p>

<p><span class="versaleta">Rahola</span>, Carles: <em style="font-size: 14.4px;">Vides heroiques</em><span style="font-size: 14.4px;">. Girona: Taller Gr&agrave;fic de la Casa d&rsquo;Assist&egrave;ncia i Ensenyament, 1932.</span></p>

<p><span class="versaleta">Roig</span>, Sebasti&agrave;: &laquo;Contra la monarquia&raquo;.&nbsp;<em style="font-size: 14.4px;">Diari de Girona. Dominical</em><span style="font-size: 14.4px;">&nbsp;(10 juny 2012), p.</span> 4<span style="font-size: 14.4px;">-</span>5<span style="font-size: 14.4px;">.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Soler Vidal</span>, Josep: <em style="font-size: 14.4px;">Abd&oacute; Terrades: Primer ap&ograve;stol de la democr&agrave;cia catalana</em><span style="font-size: 14.4px;"><em> (1812-1856)</em>. La Magrana, 1983.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Termes</span>, Josep: &laquo;Pr&ograve;leg&raquo;. A: <span class="versaleta">Soler</span>, Josep.&nbsp;<em style="font-size: 14.4px;">Abd&oacute; Terrades</em><span style="font-size: 14.4px;">. La Magrana, 1983, p. 5-8.&nbsp;</span></p>

<p><span class="versaleta">Testart</span>, Albert: &laquo;Abd&oacute; Terrades, un baula de la cadena del republicanisme catal&agrave; del XIX&raquo;.&nbsp;<em>Serra d&rsquo;Or</em>, n&uacute;m. 636&nbsp;(desembre 2012), p. 58-61. Dossier &laquo;Abd&oacute; Terrades, el bicentenari d&rsquo;un pioner&raquo;.</p>

<p><span class="versaleta">Torrent Orri</span>, Rafael: &laquo;Abd&oacute;n Terrades, forjador del primer partido republicano ib&eacute;rico&raquo;.&nbsp;<em>Canig&oacute;</em>, n&uacute;m.&nbsp;168&nbsp;(1968), p. 3-4.</p>

<p><span class="versaleta">Tressera</span>, Cefer&iacute;.&nbsp;<em>Francisco de Paula Cuello</em>. Impta. L&oacute;pez Bemagosi: La Espa&ntilde;ola, 1859.</p>

<p><span class="versaleta">Tubino</span>, Francisco Mar&iacute;a: <em>Historia del Renacimiento literario contempor&aacute;neo en Catalu&ntilde;a, Baleares y Valencia</em>. Madrid: Impta. Tello, 1880. Reedicions: editorials Urgoiti (2003) i Punctum (2005).</p>
</div>
</body>
</html>

Hi John,

Have you been able to find the problem? Was it in my HTML file? Thanks!

The encoding of your HTML file is not compatible with the table’s character set. We’ve updated the module to fix the problem. The new version (v1.2.1) will likely be available tomorrow morning here: https://omeka.org/s/modules/ExtractText/

Hi Jim,

I have tested the new version and now the module works fine with my html files. Thanks you very much for your help and for your really quick solution to the problem. It has been awesome. :clap:

Regards.