Hi Jim,
Here the file I am using for testing. As html is not a format admitted by the forum editor and it is not in any website, I copy the content here.
Thanks for your help.
<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
<meta charset="utf-8">
</head>
<body>
<p><strong>Data de naixement:</strong> <span>12-6-1812</span><br />
<strong>Lloc de naixement:</strong> <span>Figueres</span><br />
<strong>Data de defunció:</strong> <span>1-5-1856</span><br />
<strong>Lloc de defunció:</strong> <span>Medina Sidonia, Cadis</span><br />
<strong>Redactor/a:</strong> <span>Ramon Aran Vilà</span><br />
<strong>Identificacio/ns: </strong>Dramaturg</p>
<p> <br />
<strong>Biografia</strong></p>
<p>Abdon Terradas –o Abdó Terrades–, fundador del partit republicà a l’Estat espanyol, se’l coneix, entre altres raons, per ser l’autor de l’obra teatral <em>Lo rei Micomicó</em> (1838). A més, es dedica a assentar les bases de l’articulisme polític d’esquerra, fa diverses traduccions del francès –com la matinera de l’assaig polític <em>La Libertad</em> de Creuzé de Lesser (1834)– i escriu la novel·la <em>La Esplanada</em> (1835). De família benestant de Figueres, estudia als jesuïtes de Perpinyà, on accedeix als il·lustrats i teòrics postrevolucionaris. Amb els estudis inacabats, torna al Principat. De l’etapa primerenca resten unes notes editades el 1873 a <em>Los Mártires de la República</em>, un recull anònim de biografies de republicans il·lustres. Als catorze anys ingressa a la Milícia Nacional i als setze ja n’és sergent. Arriba a comandant del Tercer Batalló de Barcelona. Relacionat amb els carbonaris als anys trenta i creador d’una Societat Patriòtica amb vincles mutualistes, participa en la revolució de setembre del 1840 que fa caure Maria Cristina. Com que no accepta Espartero com a regent únic, inicia la publicació de les seves <em>Hojas</em> (1841-1842) per defensar-se de la reacció dels liberals. Amb Francesc de Paula Cuello impulsa el periòdic <em>El Republicano</em> (1842), reemplaçat al cap de mig any per <em>El Porvenir</em>. Un dels cims de la seva publicística és el «Plan de la Revolución», reproduït sovint amb la seva poesia i himne del partit «La Campana». Escollit batlle de Figueres el gener del 1842, el suspenen fins a cinc vegades per desafecte al regent. Comença una etapa d’exili a Perpinyà que, amb intermitències, dura fins a la revolució del 1854, en què és reelegit alcalde i deposat al cap d’uns mesos per ordres d’Espartero, que el confina a Andalusia. Mor a Medina-Sidonia l’1 de maig del 1856.<br />
<br />
Vist sovint com a membre dels icarians barcelonins, el cert és que va dissentir-ne el 1847 perquè prioritzava la lluita social. S’interessa per la part revolucionària de l’obra d’Étienne Cabet, del qual el 1839 tradueix al castellà, en dos volums, <em>Histoire de la Révolution de 1830...</em> sota les inicials «D. T. A.». Antoni Elias de Molins també li atribueix una traducció d’<em>Histoire populaire de la Révolution française...</em> (1846), no documentada. La figura ha rebut l’atenció de biògrafs com Josep Soler Vidal (1983), que en fa un retrat apologètic, o Jaume Guillamet (1990/2000), amb aportacions rigoroses que han tractat de desenterrar la poca obra periodística conservada. Considerat una mena de fundador de la tradició esquerrana del país, ha restat en l’oblit com una figura menor al costat de figures de calat conservador com Aribau. Tanmateix, la seva obra literària ha estat menys estudiada que el perfil polític. La seva novel·la s’ha reeditat una sola vegada –i traduïda al català–, mentre que<em> </em><em>Lo rei</em>, amb una mica més de fortuna editorial, no ha sortit mai de l’escena independent, per bé que els anys 80 va circular durant tres cursos per les escoles catalanes. El 2012, coincidint amb el bicentenari del naixement, es va celebrar un simposi a Figueres que va reunir-ne especialistes com P. Gabriel, E. Pujol, F. Foguet, A. Costals i J. Santaló.</p>
<p> <br />
<strong>Significació</strong></p>
<p>Amb vocació d’agitador, la seves peces se subordinen a les idees. En l’opuscle <em>Lo que eran y lo que son</em>, el 1841, assegura: «ahora y siempre [mi pluma] la dedico y la dedicaré esclusivamente á propagar y popularizar los principios de verdadera igualdad á cuyo triunfo he consagrado mi existencia». Guillamet propugna que l’obra literària, escrita entre els vint-i-tres i els vint-i-sis anys, és «preparatòria de l’acció» política posterior. Arran de la repressió antiliberal a Barcelona del comte d’Espanya a la fi de la Guerra dels Malcontents, publica, a Madrid, set anys més tard –el juny del 1835–, la novel·la romàntica en castellà <em>La Esplanada: escenas trágicas de 1828</em>. J. Marco hi veu grans similituds amb la de Joaquín del Castillo <em>La ciudadela inquisitorial de Barcelona</em>, editada a la mateixa ciutat, com a mínim, dos mesos després. <em>La Esplanada</em> pretén denunciar l’absolutisme sense atacar la monarquia. Estructurada en quadres, en la transició del costumisme a la novel·la, el diàleg hi predomina, com si apuntés maneres escèniques. L’autor hi consigna un coneixement directe dels fets que pot ser una impostura romàntica. L’escriu en un castellà noble i carregat. Al final, l’obra adopta un to i una forma pamfletaris. Tot i ser pionera en la literaturització de fets recents, ha acusat l’oblit de què és objecte tota novel·la d’autor català escrita en castellà el segle XIX.<br />
<br />
La seva obra teatral, de la qual la novel·la sembla un tempteig, es concentra en la farsa <em>Lo rei Micomicó</em>, que publica de forma semianònima. Segons F. M. Tubino, primer es representa a Figueres i, després, a Barcelona l’11 de febrer del 1838, tot i que la premsa no ho recull. Hi usa l’heptasíl·lab de Robrenyo, sovint amb rimes consonants apariades, i, en comptes de fer un sainet en un sol acte com s’estila, l’estructura en dos. Un pròleg justifica l’obra com una bufonada d’un tal Vicenç de Figueres que es creu descendent del rei Micomicó (<em>El Quixot</em>, cap. XXIX). Per a X. Fàbregas, és un recurs per salvar-la de la censura. Tot i que Tubino la vincula a un suposat Vicenç Perxas, s’ha prioritzat la motivació literària, quixotesca, per damunt de la biogràfica. <em>Lo rei</em>, a més de palesar l’absurditat d’una monarquia democràtica, també fa sang de la ignorància popular. De llengua vivaç i col·loquial, defensa l’igualitarisme com a sistema polític. Se n’ha assenyalat la relació amb els entremesos cervantins. Si se sol situar Terradas com a seguidor de Robrenyo, Fàbregas creu que el supera en intenció esdevenint un precedent del teatre republicà de Pitarra. La majoria de crítics valoren la peça per haver contribuït a acréixer les bases del teatre català, però en denigren l’excessiva simplicitat i vulgaritat lingüística, que, segons com es jutgi, és un dels trets, juntament amb la joia amb què es viu la gresca, que encara la fa vigent.</p>
<p> <br />
<strong>Estrenes</strong></p>
<p>• <em>Lo rey Micomicó</em>, dir. A. Terradas [?], Figueres, 1837-1838. Reestrenada segons F. M. Tubino a Barcelona, 11 febrer 1838.<br />
<br />
<strong>Representacions modernes</strong><br />
<br />
• <em>Carnestoltes, setze voltes</em>, dir. Francesc Castells, GOC, T. de la Passió, Esparreguera, 1969. Espectacle amb fragments de <em>Lo rei</em> i de sainets de Robrenyo. </p>
<div>
<p>• <em>Micomicònies</em>, ad. Eduard Delgado, dir. Alfred Luchetti, Col·lectiu Ignasi Iglésias, campanya de teatre a les escoles de «la Caixa», 1978-1979. </p>
<p>• <em>El rei Micomicó</em>, ad. cia. El Mentider, dir. Quico Romeu, campanya de teatre a les escoles de «la Caixa», 1983-1984 i 1984-1985. </p>
<p>• <em>Lo rei Micomicó</em>, ad. i dir. Alfons Gumbau, Taller de Teatre, 4t Festival Internacional de Música de l´Empordà, Vilabertran, 1984. </p>
<p>• <em>Lo rei Micomicó</em>, lectura dramàtica, ad. i dir. Alfons Gumbau, Micomicons i Micomicones, T. El Jardí, Figueres, 2012. </p>
<p>• <em>Lo rei Micomicó</em>, dir. Antoni Tudela, ad. cia. Km. 0, Festival FAST, Garrigàs, 2014.</p>
</div>
<p> <br />
<strong>Publicacions</strong></p>
<p> </p>
<p><strong>Teatre</strong><br />
<br />
• <em>Lo rey Micomicó: comedia en dos actes y en vers catalá escrita per un micomicó</em> (Barcelona: Impta. Anton Berdeguer), 1838. Reedicions: • 1928: <em>El teatre català anterior a Pitarra</em> (Barcino, «Antologia. Col·lecció d’Escriptors Catalans Moderns», núm. 2), Ed. Melcior Font, p. 145-192. • 1987: <em>L’Esplanada / El rei Micomicó</em> (Curial, «Biblioteca popular», núm. 5). • 2010: <em>Lo rei Micomicó</em> (El Gall, «Clàssics del Gall, núm. 5), Ed. Anna Cortils.<br />
<br />
<strong>Novel·la</strong><br />
<br />
• <em>La Esplanada: escenas trágicas de 1828</em> (Madrid: Impta. de Verges), juny 1835. Reedicions: • 1987: <em>L’Esplanada / El rei Micomicó</em> (Curial), traducció al català de Maria Àngels Anglada.<br />
<br />
<strong>Poesia</strong><br />
<br />
• «La Campana», <em>c.</em> 1842. Reeditada en diverses antologies com ara <em>Poetes de l’Empordà</em> (Figueres: Vallès), Ed. Joan Ferrerós, 1986.<br />
<br />
<strong>Assaig</strong><br />
<br />
• <em>Lo que eran y lo que son: obsequios y agasajos hechos por los tejedores de Vich á unos hombres del pueblo. Por el ciutadano Abdon Terradas</em> (Barcelona: Impta. de José Matas), 1841. Reedicions: • 2000: <em>Abdon Terradas: primer dirigent republicà, periodista i alcalde de Figueres</em>, de Jaume Guillamet (Institut d’Estudis Empordanesos, «Monografies Empordaneses», núm. 5), p. 266-276. </p>
<div>
<p>• [<em>Records d’infantesa</em>], a DDAA: <em>Los Mártires de la República</em> (Barcelona: Sociedad de Escritores Republicanos, 2 vol.), I, 1873, p. 128-143. Reedicions: 2000: <em>Abdon Terradas</em>, de J. Guillamet, p. 257-265.<br />
<br />
<strong>Articles</strong><br />
<br />
• Se’n conserven nou, publicats a <em>Abdon Terradas</em>, de J. Guillamet, 2000, p. 277-298.<br />
<br />
<strong>Traduccions</strong><br />
<br />
• <em>La Libertad</em>, d’Agustin François Creuzé de Lesser (Barcelona: Imprenta de Ramon Maria Indar), juliol del 1834, traducció lliure del francès signada per A.T. </p>
<p>• <em>Revolución de 1830, y situación presente de la Francia (noviembre de 1833), esplicadas é ilustradas por las revoluciones de 1789, 1792, 1799 y 1804, y por la Restauración</em>, d’Étienne Cabet (Barcelona: Impr. d’Antonio Bergnes i cia., vol. 1 i 2), 1839. La tradueix sota les inicials D. T. A.</p>
<p>• [?] <em>Historia popular de la Revolución Francesa</em>, d’Étienne Cabet (Madrid: Impr. Sánchiz), 1846. Li atribueix Antoni Elias de Molins, sense altra constància documental.</p>
</div>
<p> <br />
<strong>Bibliografia</strong></p>
<p> </p>
<p><span class="versaleta">Alguer</span>, Montserrat [<em>et al</em>.]. «La novel·la històrica catalana en llengua castellana o l’eterna paradoxa de la literatura catalana». <em>Empordà Federal</em> (26 abril 1989), p. 54-55.</p>
<div>
<p><span class="versaleta">Armangué</span>, Joan. «Abdon Terradas, primer alcalde republicà». <em>L’Empordà</em> (12 juny 2012), p. 8-9.</p>
<p><span class="versaleta">Balaguer</span>, Víctor.<em> Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón</em>. Diversos volums. Llibreria de Salvador Manero, 1859-1862.</p>
<p><span class="versaleta">Barnosell</span>, Genís. «Les admirateurs catalans d’Étienne Cabet: républicains et communistes à Barcelone, 1838-1856». <em>Mouvement social</em>, núm. 251 (2015), p. 133-147.</p>
<p><span class="versaleta">Bautista</span>, Juan. «Abdón Terradas en Francia y una supuesta conjura para asesinar a Espartero (1842)». <em>Estudios de historia moderna y contemporánea: homenaje a Federico Suárez Verdeguer</em>. Rialp, 1991, p. 481-490.</p>
<p><span class="versaleta">Capella</span>, Álvaro. «L’esplanada». <em>Noticia Catalana</em> (19 juny 1988), p. 42.</p>
<p><span class="versaleta">Carmona</span>, Àngel.<em> Dues Catalunyes: jocfloralescos i xarons</em>. Ariel, 1967 (Hores de Catalunya). Reeditada el 2010 a cura de Blanca Llum Vidal (Lleonard Muntaner).</p>
<p><span class="versaleta">Cassany</span>, Enric. «Del testimoni a la ficció». A: <span class="versaleta">Casacuberta</span>, Margarida; <span class="versaleta">Gustà</span>, Marina (eds.). <em>Narratives urbanes. La construcció literària de Barcelona</em>. Fundació Antoni Tàpies: Arxiu Històric de la Ciutat, 2008, p. 17-36.</p>
<p><span class="versaleta">Castillo</span>, Joaquín del. <a href="https://books.google.es/books?id=jtjVoKSaOioC&printsec=frontcover&dq=joaquin+del+castillo+la+ciudadela&hl=ca&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank"><em>La Ciudadela inquisitorial de Barcelona, o, Las víctimas inmoladas en las aras del atroz despotismo del conde de España</em></a><span style="font-size: 14.4px;">. Barcelona: llibreria de D. M. Saurí, agost 1835.</span></p>
<p><span class="versaleta">Coroleu</span>, José. «Memorias de un menestral de Barcelona (1792-1854)»<span style="font-size: 14.4px;">. <em>La Vanguardia</em> (1888).</span></p>
<p><span class="versaleta">Cortils</span>, Anna. «Pròleg». A: <span class="versaleta">Terrades</span>, Abdó. <em style="font-size: 14.4px;">Lo rei Micomicó</em><span style="font-size: 14.4px;">. El Gall, 2010, p. 7-16. </span></p>
<p><span class="versaleta">Diversos Autors</span>. <em style="font-size: 14.4px;">Los Mártires de la República</em><span style="font-size: 14.4px;">. 2 vol., I. Sociedad de Escritores Republicanos, 1873. </span></p>
<p><span class="versaleta">Diversos Autors</span>. <em>Simposi Abdon Terrades i el seu temps</em><span style="font-size: 14.4px;">. Bicentenari Terrades. Ajuntament de Figueres, 2012 [inèdit]. Amb ponències d’Enric Pujol, Pere Gabriel, Jaume Santaló, Francesc Foguet i Anna Costals.</span></p>
<p><span class="versaleta">Duarte</span>, Àngel. «L’herència republicana del segle <span class="versaleta">XIX</span>». A: <span class="versaleta">Pujol</span>, Enric (dir.). <em style="font-size: 14.4px;">El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines</em><span style="font-size: 14.4px;">. Viena: Diputació de Girona, 2009, p. 22-27. </span></p>
<p><span class="versaleta">Elias de Molins</span>, Antonio. «Terradas, D. Abdón». <a href="http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000040680&page=1" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank"><em>Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo <span class="versaleta">XIX</span></em></a>.<span style="font-size: 14.4px;"> 2 vol., II. Fidel Giró, 1895, p. 656-659. </span></p>
<p><span class="versaleta">Escoffet</span>, Eduard. «Lletres de Terrades».<span style="font-size: 14.4px;"> </span><em style="font-size: 14.4px;">Avui Cultura</em><span style="font-size: 14.4px;"> (16 març 2000), p. IX. </span></p>
<p><span class="versaleta">Fàbregas</span>, Xavier. <em style="font-size: 14.4px;">Teatre català d’agitació política</em><span style="font-size: 14.4px;">. Ed. 62, 1969, p. 54-55. (Llibres a l’abast; 74)</span></p>
<p><span class="versaleta">Fàbregas</span>, Xavier. «<em style="font-size: 14.4px;">Carnestoltes, setze voltes</em><span style="font-size: 14.4px;">». </span><em style="font-size: 14.4px;">Serra d’Or</em><span style="font-size: 14.4px;">, núm. 122 (novembre 1969), p. 71-72. </span></p>
<p><span class="versaleta">Ferrerós</span>, Joan. «<em>L’esplanada / El rei micomicó</em>. Literatura republicana»<span style="font-size: 14.4px;">. </span><em style="font-size: 14.4px;">El </em><em style="font-size: 14.4px;">Punt</em><span style="font-size: 14.4px;"> (20 novembre 1987), p. 31. </span></p>
<p><span class="versaleta">Foguet</span>, Francesc. <a href="https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2012/103133/serrador_a2012m12n636p62.pdf" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank">«Abdó Terrades, ficcions per a una revolució democràtica»</a><span style="font-size: 14.4px;">. </span><em style="font-size: 14.4px;">Serra d’Or</em><span style="font-size: 14.4px;">, núm. 636 (desembre 2012), p. 62-64. Dossier «</span>Abdó Terrades, el bicentenari d’un pioner»<span style="font-size: 14.4px;">. </span></p>
<p><span class="versaleta">Font</span>, Melcior. «Nota preliminar» i «Abdon Tarrades». <em style="font-size: 14.4px;">El teatre català anterior</em> <em style="font-size: 14.4px;">a Pitarra</em><span style="font-size: 14.4px;">. Barcino, 1928, p. 5-7 i 137-144. </span></p>
<p><span class="versaleta">Gabriel</span>, Pere. <a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065692.xml" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank">«Abdó Terradas i Pulí»</a><span style="font-size: 14.4px;">. A: <span class="versaleta">Martí</span>, Joan (dir.). </span><em style="font-size: 14.4px;">Gran enciclopèdia catalana</em><span style="font-size: 14.4px;">. 2a ed., 24 vol. (1986-1989), vol. XXII. Enciclopèdia Catalana, 1989, p. 285.</span></p>
<p><span class="versaleta">Gabriel</span>, Pere<em style="font-size: 14.4px;">. </em><em style="font-size: 14.4px;">El catalanisme i la cultura federal. Història i politica del republicanisme popular a Catalunya del segle <span class="versaleta">XIX</span></em><span style="font-size: 14.4px;">. Fundació Josep Recasens, 2007.</span></p>
<p><span class="versaleta">Guansé</span>, Domènec. «Els oblidats. Abdó Terrades». <em style="font-size: 14.4px;">Moments</em><span style="font-size: 14.4px;">, núm. </span><a href="http://ddd.uab.cat/pub/moments/moments_a1937m7n6.pdf" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank">6</a><span style="font-size: 14.4px;"> (juliol 1937), p. 37. </span></p>
<p><span class="versaleta">Guillamet</span>, Jaume. «Abdó Terrades, fa 130 anys»<span style="font-size: 14.4px;">. </span><em style="font-size: 14.4px;">El Punt</em><span style="font-size: 14.4px;"> (1 maig 1986), p. 4. </span></p>
<p><span class="versaleta">Guillamet</span>, Jaume. «“La campana” i Serrat»<span style="font-size: 14.4px;">. </span><em style="font-size: 14.4px;">El Punt</em><span style="font-size: 14.4px;"> (23 novembre 1989), p. 4. </span></p>
<p><span class="versaleta">Guillamet</span>, Jaume. <em style="font-size: 14.4px;">Abdó Terradas, política i premsa en el primer moviment republicà, 1840-1843</em><span style="font-size: 14.4px;"> [tesi doctoral]. 3 vols. Departament d’Història Contemporània de la UB, 1990. </span></p>
<p><span class="versaleta">Guillamet</span>, Jaume. <em style="font-size: 14.4px;">Abdon Terradas: primer dirigent republicà, periodista i alcalde de Figueres</em><span style="font-size: 14.4px;">. IEE, 2000. Amb un apèndix documental. </span></p>
<p><span class="versaleta">Guillamet</span>, Jaume. «Abdon Terradas i els primers moviments democràtics». <em style="font-size: 14.4px;">L’Avenç</em><span style="font-size: 14.4px;">, núm. 379 (2012), p. 48-49. </span></p>
<p><span class="versaleta">Marco</span>, Joaquim. <a href="http://www.raco.cat/index.php/Estudis/article/view/237164/319425" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank">«Abdó Terradas i el seu testimoniatge de la repressió del 1828: <em>La Esplanada</em>»</a><span style="font-size: 14.4px;">. </span><em style="font-size: 14.4px;">Estudis Romànics</em><span style="font-size: 14.4px;"> (IEC) [<em style="font-size: 14.4px;">Estudis de literatura catalana oferts a Jordi Rubió i Balaguer</em>, II], núm. 11</span><span style="font-size: 14.4px;"> (1967), p. 171-186. </span></p>
<p><span class="versaleta">Mayné</span>, Mercè. <a href="http://sgdap.girona.cat/fotoweb/Grid.fwx?archiveId=5006&SF_LASTSEARCH=&SF_FIELD1_GROUP=1&SF_GROUP1_BOOLEAN=and&SF_FIELD1_MATCHTYPE=all&SF_FIELD1=REI+MICOMICO&SF_SEARCHINRESULT=0&SF_GROUP2_BOOLEAN=and&SF_GROUP2_FIELD=FQYFT&SF_FIELD2_GROUP=2&SF_FIELD2_MATCHTYPE=exact&SF_FIELD2_BOOLEAN=and&SF_FIELD2=&SF_FIELD3_MATCHTYPE=exact&SF_FIELD3_BOOLEAN=and&SF_FIELD3_GROUP=1&SF_FIELD3=&doSearch=Ir#Preview1" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank">[Reportatge sobre l’any Terrades]</a>.<span style="font-size: 14.4px;"> </span><em style="font-size: 14.4px;">La7mana</em><span style="font-size: 14.4px;">, Empordà TV (8 febrer 2013). Amb declaracions, entre altres, del director Alfons Gumbau i de l’historiador Enric Pujol. </span></p>
<p><span class="versaleta">Pla</span>, Jordi. «<em style="font-size: 14.4px;">L’esplanada</em><span style="font-size: 14.4px;"> o la via novel·lística d’Abdó Terrades». A: </span><em style="font-size: 14.4px;">D’escriptors i d’escriptures</em><span style="font-size: 14.4px;">. L’Eix Editorial, 1997. (Delenda est; 1)</span></p>
<p><span class="versaleta">Puig Pujades</span>, Josep. <em style="font-size: 14.4px;">Vida d’heroi. Narcís Monturiol</em><span style="font-size: 14.4px;">. <em>L’Avenç</em> (1918). </span></p>
<p><span class="versaleta">Pujol</span>, Enric. <a href="https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwjsxNf_q93RAhXFPhQKHQQCAVIQFggpMAI&url=http%3A%2F%2Fwww.raco.cat%2Findex.php%2FRevistaGirona%2Farticle%2Fdownload%2F259096%2F346388&usg=AFQjCNEZOUVdKjW_7dZ8Q9GwFzX1D5yoXw&sig2=5seCRbVFSTPbIIIDtmRhdA" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank">«Abdon Terrades, figura clau del segle <span class="versaleta">xix</span> català»</a>.<span style="font-size: 14.4px;"> </span><em style="font-size: 14.4px;">Revista de Girona</em><span style="font-size: 14.4px;">, núm. 275 (2012), p. 54-56. </span></p>
<p><span class="versaleta">Pujol</span>, Enric. «Abdó Terrades, el primer líder republicà». <em style="font-size: 14.4px;">Serra d’Or</em><span style="font-size: 14.4px;">, núm. 636 (desembre 2012)</span><span style="font-size: 14.4px;">, p. 54-57. Dossier «Abdó Terrades, el bicentenari d’un pioner».</span></p>
<p><span class="versaleta">Pujol</span>, Enric. <a href="http://www.raco.cat/index.php/Eines/article/viewFile/268329/355899" rel="noopener" style="font-size: 14.4px;" target="_blank">«Abdó Terrades, pioner del republicanisme català»</a>.<em style="font-size: 14.4px;"> Eines</em><span style="font-size: 14.4px;">, núm. 18 (estiu 2013), p. 111-118.</span></p>
<p><span class="versaleta">Rahola</span>, Carles: <em style="font-size: 14.4px;">Vides heroiques</em><span style="font-size: 14.4px;">. Girona: Taller Gràfic de la Casa d’Assistència i Ensenyament, 1932.</span></p>
<p><span class="versaleta">Roig</span>, Sebastià: «Contra la monarquia». <em style="font-size: 14.4px;">Diari de Girona. Dominical</em><span style="font-size: 14.4px;"> (10 juny 2012), p.</span> 4<span style="font-size: 14.4px;">-</span>5<span style="font-size: 14.4px;">. </span></p>
<p><span class="versaleta">Soler Vidal</span>, Josep: <em style="font-size: 14.4px;">Abdó Terrades: Primer apòstol de la democràcia catalana</em><span style="font-size: 14.4px;"><em> (1812-1856)</em>. La Magrana, 1983. </span></p>
<p><span class="versaleta">Termes</span>, Josep: «Pròleg». A: <span class="versaleta">Soler</span>, Josep. <em style="font-size: 14.4px;">Abdó Terrades</em><span style="font-size: 14.4px;">. La Magrana, 1983, p. 5-8. </span></p>
<p><span class="versaleta">Testart</span>, Albert: «Abdó Terrades, un baula de la cadena del republicanisme català del XIX». <em>Serra d’Or</em>, núm. 636 (desembre 2012), p. 58-61. Dossier «Abdó Terrades, el bicentenari d’un pioner».</p>
<p><span class="versaleta">Torrent Orri</span>, Rafael: «Abdón Terrades, forjador del primer partido republicano ibérico». <em>Canigó</em>, núm. 168 (1968), p. 3-4.</p>
<p><span class="versaleta">Tressera</span>, Ceferí. <em>Francisco de Paula Cuello</em>. Impta. López Bemagosi: La Española, 1859.</p>
<p><span class="versaleta">Tubino</span>, Francisco María: <em>Historia del Renacimiento literario contemporáneo en Cataluña, Baleares y Valencia</em>. Madrid: Impta. Tello, 1880. Reedicions: editorials Urgoiti (2003) i Punctum (2005).</p>
</div>
</body>
</html>
